A l’entrada del
passat 1 de desembre, posava de manifest la importància d’enfortir l’autoestima
dels nens i nenes que assisteixen a l’Espai.
Com he dit en altres ocasions, aquests infants sovint presenten un autoconcepte negatiu d’ells mateixos degut als baixos resultats acadèmics i a la seva impossibilitat a donar resposta a les exigències de l’entorn (especialment de l’àmbit escolar i , en molts casos, familiar).
Com he dit en altres ocasions, aquests infants sovint presenten un autoconcepte negatiu d’ells mateixos degut als baixos resultats acadèmics i a la seva impossibilitat a donar resposta a les exigències de l’entorn (especialment de l’àmbit escolar i , en molts casos, familiar).
Per aquest motiu,
vull aprofundir en el tema de l’autoestima, exposant quines són les conseqüències i el perfil de
les persones que presenten una baixa autoestima així com algunes recomanacions
que hauríem de tenir presents en l’abordatge educatiu dels nens i nenes que
tenen un autoconcepte infravalorat.
Tal i com ens
decriu Carpena, A. (2001) al llibre “Educació socioemocional a Primària”
entenem que el desenvolupament de
l’autoestima forma part del procés continu de la construcció personal. És una realitat
dinàmica que es modifica amb l’experiència tot integrant noves dades i
informacions.
En el desenvolupament
de l’autoestima intervenen diversos factors:
- biològics (el propi temperament)
- socials (la informació sobre nosaltres que rebem dels altres)
- emocionals ( com filtrem emocionalment la informació que rebem).
Tot això genera un
ventall de sentiments sobre un mateix que poden ser positius i negatius.
La informació que
es rep de les persones properes fa com de mirall. Entenem com a persones
properes els pares i el nucli familiar, els mestres i els companys/es.
Les persones
properes informen el nen de com és, l’informen de com és valora de si és volgut
o no. Aquestes apreciacions produiran satisfacció o bé frustració. Una vegada
els nens han desenvolupat una imatge de qui són, seran capaços de comportar-se
de manera conseqüent amb el seu
autoconcepte.
La persona amb una
idea pobra o desajustada d’ella mateixa té probabilitats de patir desajustaments
psicològics en diferents àmbits de la vida, especialment en l’àmbit escolar
(González i Touron,1992)
Carpena, determina les següents
característiques i conseqüències de
tenir una baixa autoestima:
-sensibilitat a absrobir la informació
negativa i prescindir de la positiva
-tendència a ignorar les pròpies possibilitats
i centrar-se en les pròpies debilitats
-sentiments d’insatisfacció i rebuig
-vulnerabilitat i predisposició a mostrar
reaccions diverses: actituds defensives, actituds de retirada i actituds de
negació de la baixa autoestima amb una positivitat fictícia.
-tendència a mostrar conductes
compensatòries, a fi de reduir el sofriment com ara actituds d’expansió
dominant amb sentiments d’odi i menyspreu que poden arribar a l’agressivitat
-tendència a adoptar conductes antisocials i fer un abús de substàncies estupefaents
-factor de risc per a patir depressió.
Els perfils de persones que presenten una
baixa autoestima sovint es caracteritza pels següents aspectes:
- Tímids i negatius, a més d’insegurs a l’hora de tractar situacions noves.
- Es culpen a ells mateixos o als altres, ja que no confien ni en ells mateixos
ni en ningú. Atribueixen les seves dificultats a causes internes.
- Es donen poca importància ja que tenen tendència a ignorar
les pròpies possibilitats i es centren en les debilitats.
- Reservats i amb dificultats per portar-se bé amb els companys, a més eviten
les relacions socials per tal de no quedar malament davant del grup.
- Obedients i imitadors ja que no creuen en la seva iniciativa, creativitat.
- Necessiten atenció i reforç constant per aquest motiu tenen dependència
de l’adult o dels iguals perquè els hi resolguin els dubtes i decideixin en lloc seu.
Les actituds i conductes que ha de prendre el
professorat en la formació de l’autoestima, segons Bermúdez (2004), són les
següents:
- No esperar el mateix resultat acadèmic de
tot l’alumnat. Les situacions
d’exigències excessives per part del professorat provoquen ansietat i por
davant el fracàs en els alumnes, arribant a inhibir la seva conducta i a
adoptar un comportament cada vegada menys
natural, creant més inseguretat.
- Facilitar la possibilitat d’elecció.
Fomentar la possibilitat d’elecció per part de l’alumne per expressar els seus
interessos.
- Establir normes clares i explícites de
conducta.
- Facilitar que el grup es senti acceptat i
respectat. Posar més atenció a les aptituds que a les diferències, reforçant
les conductes positives.
- Establir planificacions realistes de
treball, tenint en compte el nivell evolutiu i intel·lctual de l’alumne.
- Fomentar les tasques en grup.
- Treballar en col·laboració amb les famílies
- Reconèixer davant dels seus alumnes que
també comet errors. Cal que el mestre o la mestra reconegui els seus errors en
públic.
-Identificar els seus errors i corregir-los en veu alta, d’aquesta manera els infants aprendran
a rectificar sense sentir-se, per això, persones imperfectes o inferiors.
Us deixo un vídeo molt breu, però interessant, on la psicòloga Núria Marín reflexiona sobre què és l'autoestima.
No fa referència directament a l'autoestima en els infants, però si que es refereix a com mantenir-la, el valor de les opinions dels altres,....a mi m'ha fet pensar...i m'he quedat amb la frase: "Ningú no et dóna autoestima, te l'has de fer tu."
Bibliografia:
- Bermúdez, M.P.(2004). Déficit de autoestima. Evaluación, tratamiento y prevención en la infancia y adolescencia. Madrid: Ediciones Pirámide.
- Carpena, A.( 2001). Educació socioemocional a Primària. Vic: Eumo Editorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada