Pensant en el disseny de la trobada que havíem de tenir amb la mare del P.R., vaig estar pensant en com enfocaria una trobada d'aquest tipus, quins consells els facilitaria,...a més, vaig intentar documentar-me sobre les pautes que convindria donar a la família per a la convivència quotidiana amb l'alumne.
Revisant els mòdul d'assignatures cursades durant la carrera, vaig recuperar els apunts de l'assignatura "Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica". En aquesta assignatura vam estar tractant sobre les diferents dificultats d'aprenentatge que pot tenir l'alumnat, així com l'abordatge educatiu que pot realitzar-se tenint presents aquestes dificultats.
El capítol "Les dificultats d'atenció", autoria d'Emilio Sánchez, dins l'apartat d'avaluació i tractament es dedica unes pàgines al tractament psicoeducatiu: la modificació de conducta i el treball amb els pares.
Pensant en la realitat del P.R. crec que l'objectiu bàsic de la reunió amb la família, tal i com descriure Sánchez, és reestructurar les demandes i les contingències de l'entorn , de manera que l'alumnat amb TDA pugui desenvolupar habilitats que li permetin compensar les seves mancances . així mateix, es procurarà alleugerir el sentiment de culpa i de frustració de la mare.
Això , segons el meu parer, farà possible el següent:
-potenciar la capacitat de dirigir l'atenció envers els aspectes més positius que inclogui la conducta dels fills/es.
-ampliar els recursos familiars per a encarar-se de forma més eficaç amb les conductes pertorbadores inevitables dels infants.
Al mateix document, i relacionat amb el treball amb els pares, es posa l'exemple d'un programa de formació.
Malgrat aquest programa, tal i com està plantejat no podria desenvolupar-se en una única sessió (en el nostre cas, la reunió amb la mare que es planteja) crec que se'n desprenen idees interessants que poden servir per a dissenyar una sessió d'assessorament i/o orientació a la família amb un infant amb TDA.
El programa s'organitza amb els següents passos:
Pas 1) Orientació i revisió de la noció de trastorn per dèficit d'atenció.
Amb la tutora també vam coincidir que començaríem aprofundint sobre la naturalesa dels trastorn i les característiques comunes que presenta els nens i nenes amb un diagnòstic de TDA.
Pas 2) Dinàmica de les relacions entre pares i fills i els principis de la modificació de conducta.
Informa a la mare de quins són els factors principals que poden afavorir el sorgiment i el manteniment dels problemes de conducta.
Pas 3) Per a millorar les habilitats de prestar atenció.
Coincidim amb la tutora que cal procurar un temps al nens on es desenvolupin situacions menys directives i correctives, tractant ques esdevinguin més sensibles envers els elements positius.
Pas 4) Per a prestar atenció positiva a les aconductes apropiades de joc independent i de conformitat o d'obediència.
Pas 5) Per a elaborar un sistema de fitxes
Establir de manera clara i concisa un conjunt de conductes desitjables , el compliment de les quals pot donar lloc a assoslir reforçadors generalitzats.
Pas 6) Per a usar el cost de respostes i el temps fora.
Cal ensenyar a la mare a penalitzar l'aparició d'una conducta desviada amb la pèrdua d'alguns reforçadors generalitzats. Igualment, també caldrà ensenyar-li com cal procedir per a separar el nen del context en que es produeix un comportament desviat d'intensitat emocional alta.
Pas 7) Per a usar el temps fora a altres conductes desadaptades.
Pas 8) Per aprendre a tractar els problemes de conducta en llocs públics.
Pas 9) Per a resoldre problemes de conducta futurs.
Es proposaria revisar tots eks recursos adquirits i de plantejar-se la seva aplicació a problemes futurs que encara no s'han esdevingut.
Pas 10) Sessió de reforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada