Fa alguns dies, explicava el conflicte que vaig tenir amb el P.R. un nen amb un diagnòstic de TDAH que està al grup de "Fem els deures".
Gràcies als consells de les meves tutores i a la informació que he cercat i recopilat sobre el tractament educatiu envers alumnes amb dificultats d'atenció sembla que he aconseguit reconduir la situació i el treball amb el P.R. i amb el grup en general es pot desenvolupar en un ambient més còmode i relaxat.
Tot i això, la mare del P.R. no sembla estar gaire d'acord amb que el P.R. se li hagi canviat de grup (l'any anterior estava amb una de les meves tutores referents de l'Espai) i enguany estigui tutoritzat per mi.
Al llarg de diferents sessions a l'hora de l'arribada i el comiat ha anat dirigint-me missatges no gaire positius (o més ben dit, en un to no gaire encertat), que jo he anat gestionant, assimilant i que m'han afectat en major o menor mesura. Reconec que alguns d'aquests comentaris m'han fet sentir-me insegura i menyspreada.
Alguns d'aquests comentaris són els següents:
-¿Què pasa, que P. no acabó los deberes el otro día, que no hacéis nada aquí?
-Quiero que hagas esto, esto y esto con P., de acuerdo? y que lo acabe.
- (arribant mitja hora tard a l'Espai) Hemos venido ahora porque a ver si puedes acabar algo.
-i d'altres actuacions que m'han fet sentir incòmode...per exemple: començar l'estona de "Fem els deures" i quedar-se mirant com gestiono el temps de treball amb els nens i nenes,...
Jo, com he fet després de cada sessió, he valorat com ha transcorregut la sessió de "Fem els deures" i els "Tallers creatius" i en tot moment he comunicat a les meves referents quins han estat els seus comentaris i com els he gestionat o quina resposta li he donat.
Primerament, durant els primers dies que la mare sembla estar a disgust, la meva tutora hem comentava que havia de ser molt pacient amb la mare perquè ho estava passant malament, ja que el diagnòstic del P.R. era molt recent i no sabia com calia tractar-lo,... jo em mostrava igualment respectuosa, oberta a donar-li un cop de mà i a oferir-li tot l'ajuda que fos necessària.
Tant és així que se li va proposar a la mare fer una reunió, fora d'hores de feina (per tal de facilitar-li la seva conciliació amb l'horari laboral), per tal de donar-li recursos, pautes,...i maneres per a organitzar-se i tractar el seu fill. arribat el dia de la trobada, la mare no es va presentar ni va avisar.
El següent dia d'assistència a l'Espai, se li va demanar perquè no havia assistit a la cita, i no va donar una justificació prou convincent per a la seva absència i a més, es va dirigir a nosaltres amb un cert to de superioritat.
Amb les meves tutores vam valorar la situació global, des dels primers contactes a l'Espai fins als darrers esdeveniments, i vam establir una sèrie de pautes d'actuació per a evitar que s'excedeixi a l'hora de posar les seves pròpies condicions (convidar-la a abandonar l'Espai a fi de no distreure l'estona de treball del seu fill, ser puntual a l'hora de portar-lo i recollir-lo,...).
El darrer dijous 27 de novembre, la mare em va fer un comentari referent a com estaven disposats els nens i nenes a les taules de treball. em va comentar que " A P. i a C. no los pusiera juntos, porque el C.S no era una buena influencia para su hijo y lo distraía". (Aquests dos nens no estaven mai treballant un al costat de l'altre, tot i que els comentaris entre ells eren inevitables perquè passen tot el dia junts a l'escola.)
Jo, molt conscient del que havíem acordat i mantenint-me molt ferma, li vaig comentar que tindria present les seves recomanacions però que la persona que gestionava aquell espai de treball d'aquells alumnes era jo i que aplicaria, si creia convenients els canvis que considerés oportuns.
La mare encara va respondre: "si, però no los pongas juntos"; i va marxar. La meva tutora em va mirar i em va fer un gest com dient-me...ben fet!
