Les darreres reflexions...

L'Espai Social Properitat és un espai d'acollida i de trobada d'infants d'educació primària que busca, a més de l'èxit i la promoció educativa dels nens i nenes, la seva promoció i integració social. 

Dins l'Espai, aquests  infants, que sovint es troben desmotivats, amb poca autoestima i subjectes a cert risc d'exclusió pel seu  baix rendiment acadèmic, tenen la possibilitat de fer els deures dins un un ambient relaxat, còmode i on un dels voluntaris pot reforçar i donar resposta a aquells dubtes que sovint (dins l'àmbit escolar) ni poden ni saben resoldre. 

Les directrius d'actuació que tenen els educadors han de caracteritzar-se pel  respecte envers els diferents infants (respectant, acceptant i valorant la diversitat com a quelcom positiu), l'escolta activa, una actitud de treball  equilibrada, reflexiva, dinàmica i innovadora. 

A més, els millors aliats dels educadors han de ser el reforçament positiu. la constància, la paciència, l'empatia, l'optimisme i la confiança. 

A banda de fer els deures, diàriament es posa l'èmfasi en reforçar i treballar el sentiment de pertinença i la cohesió del grup, tant del grup de "Fem els deures" com dels "Tallers creatius".

En aquest àmbit d'intervenció d'educació no formal, la tasca del psicopedagog no és quelcom fàcil. 

Aquesta figura exerceix un ampli ventall de funcions tals com: a) tenir visió global del programa,; b)planificar, organitzar i gestionar tots els aspectes necessaris per al desenvolupament del programa; c) coordinar, dinamitzar, supervisar i liderar l'acció educativa de l'equip d'educadors; d) planificar i gestionar les accions avaluatives del programa.

Per a poder dur a terme totes aquestes funcions, cal tenir un perfil professional determinat que ha de caracteritzar-se per la versatilitat, la flexibilitat, les habilitats comunicatives (en contacte amb els diferents agents de l'entorn dels infants), organitzatives, de gestió i planificació,  de lideratge positiu, un esperit crític i un desig d'aprendre i actualitzar els propis coneixements, ha d'ésser un promotor de canvi i la seva missió ha d'estar orientada a la millora de la qualitat del servei i a que el centre desenvolupi al màxim les seves potencialitats (Zona de Desenvolupament Institucional).

No sempre és fàcil actuar correctament i a vegades, i pel fet que treballem amb persones, podem dubtar de la idoneïtat de les nostres actuacions, mostrar-nos insegurs sobre les decisions a prendre,... però és important tenir present que sovint, el psicopedagog no treballa sol i pot comptar (o hauria de comptar ) amb el suport dels seus companys/es. 

L'experiència a l'Espai m'ha fet veure la naturalesa de les relacions que estableix tant la S.L. com la M. amb la resta d'educadors. 

Finalment, i prenent com a referent el manual de l'assignatura "Models d'orientació i intervenció psicopedagògica" autoria de Carles Monereo, destaco les següents consideracions en relació a la naturalesa de la intervenció: 

*La finalitat de la intervenció psicopedagògica a l'Espai és preventiva, més que no pas correctiva, ja que preval la col·laboració i la intervenció del psicopedagog (en aquest cas de la S.L. i la M.) per a que sigui possible l'assoliment d'uns objectius relacionats amb la millora de la qualitat de l'ensenyament i /o les activitats que ofereix.

*Hauria de ser, en la mesura del possible, una intervenció contextual (optimitzant les interaccions de l'infant amb els agents de l'entorn) i  extensiva (consensuant les intervencions amb els diferents entorns). 

*Es parteix d'un concepte d'intervenció psicopedagògica dinàmica, en el qual les decisions i les actuacions que es prenen s'analitzen , es valoren i es modifiquen per tal d'anar ajustant la intervenció a les necessitats que es van identificant.


Estic satisfeta de la meva feina a l'Espai.
He intentat aprendre, comunicar-me, veure i valorar la realitat des d'un perfil de psicopedagoga i he intentat donar el millor de mi durant els dies que hi he assistit.
Vull fer el Pràcticum II a l'Espai Social Prosperitat i  crec que tinc alguna idea sobre la meva proposta d'intervenció... Això no acaba aquí...continuarà...
Gràcies M. i S. per la vostra rebuda i acollida.

Descripció dels documents, instruments i tècniques de recollida d'informació, anàlisi i seguiment

La setmana passada se'ns va fer entrega d'uns informes de seguiment que havíem d'omplir com a responsables del petit grup d'alumnes de "Fem els deures". 

Això em va fer pensar en els documents, els  instruments i les tècniques  de recollida d'informació (RI), d'anàlisi (IA) i de seguiment (IS) que he observat i he emprat al llarg de les meves pràctiques.

Els principals documents i/o accions que he pogut veure  han estat els següents: 

• Relacionats amb la família: 

- Formulari d'inscripció a l'Espai Social. (RI)

- Formulari de sol·licitud de beca. (RI)

- Registre d’inscripcions i llistat de dades dels infants. (RI)

- Normativa d'organització i de funcionament. (IS)

- Contracte pedagògic i /o carta de compromís. (IS)

- Reunió d'acollida d'inici de curs (IS)

- Entrevistes individuals (ISi IA)

• Relacionats amb l'alumnat: 

- Full de control d’assistència (IA i IS)

- Informe/valoració trimestral (RI, IA i IS)

• Relacionats amb els mestres de les escoles ordinàries

- Informes trimestrals de l'escola (butlletí de notes) (RI, IA i IS)




- Entrevistes de seguiment entre coordinadora del PAE i la tutora de l'escola ordinària. (RI, IA i IS)

• Relacionats amb els educadors /voluntaris:

- Protocol d'adhesió de la UOC (en el meu cas).

- Document de normativa i organització de l'Espai.

- Pautes d'intervenció a l'Espai Social Prosperitat. (IA i IS)

- Reunions de valoració del trimestre. (RI, IA i IS)

- Elaboració dels informes finals de seguiment. (RI, IA i IS)








 

-Anotacions a la meva llibreta/carpeta de l'Espai. (RI, IA i IS)

Parlem de... Algunes informacions i recursos sobre TDA

Tot seguit us afegeixo algunes adreces d'interès on podeu trobar informació sobre el TDAH.

A mi m'estan resultant útils per a comprendre el P.R. i per  abordar les situacions de conflicte que es generen durant l'estona de "Fem els deures".

-L’alumne amb TDAH: guia pràctica per a educadors. Fundació Adana

-El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Publicació de la Generalitat de Catalunya.

-Guia pràctica amb recomanacions d'actuació per als centres educatius en els casos d'alumnes amb TDAH. Asociación Balear de padres de nños con TDAH


A més, a la xarxa hi ha infinitat de vídeos i tutorials sobre què és el TDAH i les repercsussions que representa per a les persones que tenen aquest trastorn. També existeixen nombrosos programes on es discuteix sobre la  idoneïtat de medicar als nens i nenes que pateixen aquest trastorn i els avantatges i/o desavantatges que comporta el fet de prendre medicació.

A continuació us deixo alguns vídeos que m'han semblat interessants:

• Reportatge  Informe semanal: Hiperactividad... la energia de los inquietos.

-Emès el 12 de gener de 2013 al programa de TVE "Informe Semanal". 
-La Fundació CADAH col·labora en la realització d'aquest reportatge i dóna a conèixer la seva tasca d'atenció, informació, assessorament i tractament d'afectat pel TDAH. 

• Fragment del programa 30 minuts de TV3: Nen, para quiet. 

-Disponible a ://www.youtube.com/watch?v=474g8dniVU8

• Programa: Para todos la 2. El TDAH

-Emès el dia 28 de març de 2011.
-Al col·loqui de TDAH participen diversos especialistes (pedagoga especialitsa en TDAH i professora de la Universidad Nacional de Educación a Distancia;  el presiden t de la Federació Espanyola d'Associacions d'Ajuda al Dèficit d'Atencií i Hiperactivitats i pare d'un afectat de TDA i una psiquiatra del programa de TDAH de l'Hospital Vall d'Hebrón) que conversen sobre el TDA.

-Disponible a : https://www.youtube.com/watch?v=Rnmx9hYERrc

• Conferència Jose Ramón Gámez . CADE (Centro de Atención  a la Diversidad Educativa).

Explicació senzilla sobre quin és el funcionament del cervell dels nens i nenes que pateixen TDA.

• Programa "Salvados": ¿Sobremedicados?

-Emès a la Sexta on es posa en dubte l'eficàcia de l'ús de medicaments per al tractament del TDA. 

• Programa de TDAH tv anomenat Erradicando mitos sobre el TDAH: el programa "Salvados".

-Emès el 24 d'abril de 2013
-Òscar Gómez Domínguez entrevista a l'expert en TDAH, Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga (Psiquiatra Coordinador del Programa de TDAH de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i  professor associatde la Universitat Autònoma de Barcelona)  i a Anna López Campoy (Presidenta de TDAHVallès), a propòsit de la controvèrsia  suscitada sobre aquest  tema al programa "Salvados"

Els Tallers Creatius

Una de les funcions de la psicopedagoga és PLANIFICAR, ORGANITZAR I GESTIONAR TOTS ELS ASPECTES NECESSARIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS DEL PROGRAMA (AE i TALLERS CREATIUS).

En altres entrades anteriors he fet esment dels "Tallers creatius" i avui, que gairebé arriben al seu fi, m'agradaria aprofundir-hi i explicar-vos en què consisteixen, quines accions s'hi duen a terme i quin és el rol que desenvolupem la meva tutora i jo durant aquesta activitats. 

• Què són els Tallers  Creatius?

Es tracta d'un programa d'activitats de lleure/ unitat temàtica/ projecte amb uns objectius de producció final dins el temps fixat en el trimestre, i es clou amb una presentació pública de la feina feta pels infants.  Els tallers permeten treballar la creativitat des de diferents vessants, principalment a l'entorn de disciplines artístiques com la plàstica, el teatre, l'expressió corporal, el circ, la música, la dansa, la fotografia, el cinema, etc..., i al mateix temps permet l'obertura al barri, tot donant a conèixer la iniciativa de l'Espai i contribuint a la construcció del teixit social. 

• Quins són els objectius dels Tallers Creatius?

-desenvolupar de manera lúdica la creativitat dels infants. 

-promoure l'adquisició i la millora de les competències bàsiques.

-ajudar  al creixement personal integral dels infants i al desenvolupament del seu talent. 

-promoure la socialització, la integració i l'autoestima dels nens i nenes. 

• Quina és la temporalització dels Tallers Creatius?

-La seva durada és trimestral, de forma que , en un mateix curs, una infants pot experimentar tres disciplines diferents, ja que la programació d'activitats versa sobre una disciplina artística diferent cada trimestre. 

• Quins són els destinataris/participants?

Els destinataris són nens i nenes de l'etapa d'Educació Primària. L'organització dels grups per a fer els tallers es fa en funció de les mecessitats dels taller i no per edats, la qual cosa afavoreix que els infants es relacionin amb altres nens i nenes d'altres cicles. 

El grup de dimarts i dijous compta amb 14 infants: 3 de CI, 7 de CM i 4 de CS.

• Quines són les funcions de l'Especialista dels Tallers Creatius?

( en el meu cas una de les meves tutores referents)

-Responsabilitzar-se de la preparació, la realització i l'avaluació dels tallers. 

-Organitzar i guiar l'acció dels educadors voluntaris que col·laborin als tallers. 

-Coordinar-se amb la coordinadora de l'Espai per tal d'ajustar-se a la dinàmica general del programa. 

-Realitzar el seguiment de l'evolució dels infants que participin al taller.

• Quines són les funcions de l'Especialista dels Tallers Creatius?

-Col·laborar i donar suport en la oreparació, la realització i l'avaluació dels tallers. 

-Col·laborar en el seguiment de l'evolució dels infants que participin al taller.

• Descripció dels Tallers creatius d'aquest trimestre

1) Durant aquest primer trimestre, els 14 nens i nenes han dissenyat un món imaginari, el seu món imaginari sostenible realitzar a partir de material reutilitzat. 

Inicialment se'ls va demanar que describisin què és el que els agradaria que aparegués en aquest món (equipaments, habitants i medi). (1 sessió)

2) Pel que fa als equipaments van aparèixer nombroses idees: mercat, vivendes, botigues d'animals, aeroports,... El disseny  i l'elaboració de cadascun d'aquests equipaments es va fer en parelles i de forma consensuada. (6 sessions)

3) En relació als habitants , el grup va arribar a l'acord que el seu món estaria habitat per extraterrestres i animals. en aquest cas, cada infant va fer el seu propi extraterrestre i l'animal es va fer per parelles (amb una parella diferent que la dels equipaments). (8 sessions)

4) Finalment, el disseny del medi va ser consensuat pel conjunt del grup i tots ells van col·laborar en el seu disseny i elaboració. (2 sessions)

5) Durant aquesta setmana els nens i nenes han anat pensant i elaborant uns consells per a mantenir el món més net i més sostenible. (3 sessions)

6) Durant la darrera setmana del trimestre, es posarà una urna per a que la gent interessada (famílies, interessats del barri,...) voti quin dels dos móns els agrada més (món imaginari 1 -grup dilluns i dimecres- i món imaginari 2 -grup dimarts i dijous).

El darrer  dia  del trimestre, el proper 18 de desembre, es projectarà un vídeo amb fotografies i comentaris de tot el procés de treballs i els nens i nenes llegiran els seus missatges positius per a cuidar el planeta.

A continuació us deixo unes fotos dels projectes que han resultat desprès del treball realitzat durant el trimestre:

Taula preparada per a les votacions

El món màgic del grup de dilluns i dimecres

El món imaginari del grup de  dimarts i dijous

Parlem de...tractament psicoeducatiu amb els infants amb TDA: el treball amb els pares.

D'entre les funcions i les tasques i activitats  de la meva tutora (perfil de psicopedagoga) definides a l'entrada del passat 10 de novembre, em centraré en la que fa referència al fet D'ORIENTAR A LES FAMÍLIES i donar pautes i/o orientacions per a  col•laborar i intervenir amb els seus fills/es.

Pensant en el disseny de la trobada que havíem de tenir amb la mare del P.R., vaig estar pensant en com enfocaria una trobada d'aquest tipus, quins consells els facilitaria,...a més, vaig intentar documentar-me sobre les pautes que convindria donar a la família per a la convivència quotidiana amb l'alumne.

Revisant els mòdul d'assignatures cursades durant la carrera, vaig recuperar els apunts de l'assignatura "Dificultats d'aprenentatge i intervenció  psicopedagògica". En aquesta assignatura vam estar tractant sobre les diferents dificultats d'aprenentatge que pot tenir l'alumnat, així com l'abordatge educatiu que pot realitzar-se tenint presents aquestes dificultats. 

El capítol "Les dificultats d'atenció", autoria d'Emilio Sánchez, dins l'apartat d'avaluació i tractament es dedica unes pàgines al tractament psicoeducatiu: la modificació de conducta i el treball amb els pares. 

Pensant en la realitat del P.R. crec que l'objectiu bàsic de la reunió amb la família, tal i com descriure Sánchez, és reestructurar les demandes  i les contingències de l'entorn , de manera que l'alumnat amb TDA pugui desenvolupar habilitats que li permetin compensar les seves mancances . així mateix, es procurarà alleugerir el sentiment de culpa i de frustració de la  mare. 

Això , segons el meu parer, farà possible el següent: 

-potenciar la capacitat de dirigir l'atenció envers els aspectes més positius que inclogui la conducta dels fills/es.

-ampliar els recursos familiars per a encarar-se de forma més eficaç amb les conductes pertorbadores inevitables dels infants. 

Al mateix document, i relacionat amb el treball amb els pares, es posa l'exemple d'un programa de formació. 

Malgrat aquest programa, tal i com està plantejat no podria desenvolupar-se en una única sessió (en el nostre cas, la reunió amb la mare que es planteja) crec que  se'n desprenen idees interessants que poden servir per a dissenyar una sessió d'assessorament i/o orientació a la família amb un infant amb TDA. 

El programa s'organitza amb els següents  passos:

Pas 1) Orientació i revisió de la noció de trastorn per dèficit d'atenció.  

Amb la tutora també vam coincidir que començaríem aprofundint sobre la naturalesa dels trastorn i les característiques comunes que presenta els nens i nenes amb un diagnòstic de TDA.

Pas 2) Dinàmica de les relacions entre pares i fills i els principis de la modificació de conducta. 

Informa a la mare de quins són els factors principals que poden afavorir el sorgiment i el manteniment dels problemes de conducta. 

Pas 3) Per a millorar les habilitats de prestar atenció.

Coincidim amb la tutora que cal procurar un temps al nens on es desenvolupin situacions menys directives i correctives, tractant ques esdevinguin més sensibles envers els elements positius. 

Pas 4) Per a prestar atenció positiva a les aconductes apropiades de joc independent i de conformitat o d'obediència. 

Pas 5) Per a elaborar un sistema de fitxes

Establir de manera clara i concisa un conjunt de conductes desitjables , el compliment de les quals pot donar lloc a assoslir reforçadors generalitzats. 

Pas 6) Per a usar el cost de respostes i el temps fora. 

Cal ensenyar a la mare a penalitzar l'aparició d'una conducta desviada amb la pèrdua d'alguns reforçadors generalitzats. Igualment, també caldrà ensenyar-li com cal procedir per a separar el nen del context en que es produeix un comportament desviat d'intensitat emocional alta. 

Pas 7) Per a usar el temps fora a altres conductes desadaptades. 

Pas 8) Per aprendre a tractar els problemes de conducta en llocs públics.

Pas 9) Per a resoldre problemes de conducta futurs. 

Es proposaria revisar tots eks recursos adquirits i de plantejar-se la seva aplicació a problemes futurs que encara no s'han esdevingut. 

Pas 10) Sessió de reforç. 

Experiències del divendres 28 de novembre. Reunió de Coordinació

El passat divendres 28 de novembre vam tenir la reunió de coordinació amb tots els educadors i educadors de l'Espai Social Prosperitat, tant els que assisteixen els dilluns i els dimecres, com els voluntaris de dimarts i dijous. Érem un total de 8 voluntaris. la reunió va durar 2h i mitja, tot i que ens podríem haver esplaiat més. 

Tal i com havia anunciat a una entrada anterior, l'ordre del dia de la reunió fou la següent: 

1. Valoració del trimestre

2. Organització de la darrera setmana del trimestre.

3. Seguiment dels alumnes. 

4. Presentació pautes d'actuació "Bones praxis en l'acompanyament educatiu.

Tot seguit ampliaré cadascun dels punts de l'ordre del dia:

1. Valoració del trimestre. 

en general es van valorar positivament els principals canvis de millora aplicats en relació al curs anterior, tals com la modificació horària (disposar de mitja hora per berenar i d'una hora més efectiva de treball enlloc d'una hora i mitja); els tallers de treball que s'organitzen una vegada al mes (es va valorar que és una manera de motivació extra per a l'alumnat, així com la possibilitat de dur a terme activitats que permeten enfortir  les relacions, la cohesió i els vincles entre els membres del grup); 

Es va comentar que hi ha alumnes que tenen una càrrega excessiva de deures i vam decidir prioritzar que els nens i nenes comprenguessin que no fessin els deures de forma mecànica i sense comprendre. Igualment, també vam acordar que es comunicaria a les famílies si els infanst no acabaven els deures. 

2. Organització de la darrera setmana del trimestre. 

se'ns va facilitar un document on es detalla  l'organització/programació dels darrers dies de trimestre. 

3. Seguiment dels alumnes. 

La coordinadora del programa va convidar a cadascun dels voluntaris a verbalitzar com ens havíem sentit envers el grup, a valorar les dificultats, les possibilitats de treball i les millores que introduiríem. 

Jo vaig comentar de forma global com entenia les relacions del meu grup i vaig detallar la situació de cadascun dels infants del meu grup. 

A més, la coordinadora ens va demanar que valoréssim  amb quines famílies i o amb mestres de l'escola ordinària caldria parlar per a tractar alguns temes (no portar el material necessari per fer els deures, aprofitament de l'espai de treball,,..). 

Jo vaig comentar el bon progrés del P.R. i  de les altres tres nenes, L.P.; R.S.; M.G.: i vaig destacar el no aprofitament del C.S. de l'espai de treball que s'ofereix. 

El C.S. distorsiona l'ambient de treball i sovint fa difícil que els companys/es puguin fer els deures. 

si intentes acompanyar el C. S a l'hora de fer els deures sovint rebutja l'ajuda i/o es bloqueja. Aquesta infant està assistint al psicòleg per a treballar aquests bloquejos, i a vegades, des de l'Espai, tant a la coordinadora com a  mi ens resulta difícil gestionar i/o modificar les seves conductes. 

De les aportacions dels altres voluntaris fou interessant poder intercanviar opinions sobre alumnes i adonar-nos, per exemple, que dos germans presenten una mateixa conducta i que reben una forta pressió per part de la seva mare o el desenvolupament d'una fobia per part d'un nen a l'escola per l'excessiva càrrega de deures i una mala relació amb un company.


4. Presentació pautes d'actuació "Bones praxis en l'acompanyament educatiu."
Finalment, i com a conclusió de la reunió se'ns va facilitar un document on es detallen  unes pautes d'actuació comunes a tots els voluntaris, a fi de comprendre millor els infants que assisteixen a l'espai i saber donar resposta a les seves necessitats.

Parlem de...L'autoestima

A l’entrada del passat 1 de desembre, posava de manifest la importància d’enfortir l’autoestima dels nens i nenes que assisteixen a l’Espai. 
Com he dit en altres ocasions, aquests infants sovint presenten  un autoconcepte negatiu d’ells mateixos degut als baixos resultats acadèmics i  a la seva impossibilitat a donar resposta a les exigències de l’entorn (especialment de l’àmbit escolar i , en molts casos, familiar).

Per aquest motiu, vull aprofundir en el tema de l’autoestima, exposant  quines són les conseqüències i el perfil de les persones que presenten una baixa autoestima així com algunes recomanacions que hauríem de tenir presents en l’abordatge educatiu dels nens i nenes que tenen un autoconcepte infravalorat.

Tal i com ens decriu Carpena, A. (2001) al llibre “Educació socioemocional a Primària” entenem que el desenvolupament de l’autoestima forma part del procés continu de la construcció personal. És una realitat dinàmica que es modifica amb l’experiència tot integrant noves dades i informacions.

En el desenvolupament de l’autoestima  intervenen diversos factors:

1.  biològics (el propi temperament)
2. socials (la informació sobre nosaltres que rebem dels altres)
3. emocionals ( com filtrem emocionalment la informació que rebem).

Tot això genera un ventall de sentiments sobre un mateix que poden ser positius i negatius.

La informació que es rep de les persones properes fa com de mirall. Entenem com a persones properes els pares i el nucli familiar, els mestres i els  companys/es.

Les persones properes informen el nen de com és, l’informen de com és valora de si és volgut o no. Aquestes apreciacions produiran satisfacció o bé frustració. Una vegada els nens han desenvolupat una imatge de qui són, seran capaços de comportar-se de manera conseqüent amb el  seu autoconcepte.

La persona amb una idea pobra o desajustada d’ella mateixa té probabilitats de patir desajustaments psicològics en diferents àmbits de la vida, especialment en l’àmbit escolar (González i Touron,1992)

Carpena, determina les següents característiques i  conseqüències de tenir una baixa autoestima:

-sensibilitat a absrobir la informació negativa i prescindir de la positiva

-tendència a ignorar les pròpies possibilitats i centrar-se en les pròpies debilitats

-sentiments d’insatisfacció i rebuig

-vulnerabilitat i predisposició a mostrar reaccions diverses: actituds defensives, actituds de retirada i actituds de negació de la baixa autoestima amb una positivitat fictícia.

-tendència a mostrar  conductes compensatòries, a fi de reduir el sofriment com ara actituds d’expansió dominant amb sentiments d’odi i menyspreu que poden arribar a l’agressivitat

-tendència a adoptar conductes antisocials i  fer un abús de substàncies estupefaents

-factor de risc per a patir depressió.

Els perfils de persones que presenten una baixa autoestima sovint es caracteritza pels següents aspectes:

- Tímids i negatius, a més d’insegurs a l’hora de tractar situacions noves.

- Es culpen a ells mateixos o als altres, ja que no confien ni en ells mateixos ni en ningú. Atribueixen les seves dificultats a causes internes.

- Es donen poca importància ja que tenen tendència a ignorar les pròpies possibilitats i es centren en les debilitats.

- Reservats i amb dificultats per portar-se bé amb els companys, a més eviten les relacions socials per tal de no quedar malament davant del  grup.

- Obedients i imitadors ja que no creuen en la seva iniciativa, creativitat.

- Necessiten atenció i reforç constant per aquest motiu tenen dependència de l’adult o dels iguals perquè els hi resolguin els dubtes  i decideixin en lloc seu.

Les actituds i conductes que ha de prendre el professorat en la formació de l’autoestima, segons Bermúdez (2004), són les següents:

- No esperar el mateix resultat acadèmic de tot l’alumnat.  Les situacions d’exigències excessives per part del professorat provoquen ansietat i por davant el fracàs en els alumnes, arribant a inhibir la seva conducta i a adoptar un comportament cada vegada menys  natural, creant més inseguretat.

- Facilitar la possibilitat d’elecció. Fomentar la possibilitat d’elecció per part de l’alumne per expressar els seus interessos.

- Establir normes clares i explícites de conducta.

- Facilitar que el grup es senti acceptat i respectat. Posar més atenció a les aptituds que a les diferències, reforçant les conductes positives.

- Establir planificacions realistes de treball, tenint en compte el nivell evolutiu i intel·lctual de l’alumne.

- Fomentar les tasques en grup.

- Treballar en col·laboració amb les famílies

- Reconèixer davant dels seus alumnes que també comet errors. Cal que el mestre o la mestra reconegui els seus errors en públic.

-Identificar els seus errors i corregir-los  en veu alta, d’aquesta manera els infants aprendran a rectificar sense sentir-se, per això, persones imperfectes o inferiors.

Us deixo un vídeo molt breu, però interessant, on la psicòloga Núria Marín reflexiona sobre què és l'autoestima.

No fa referència directament a l'autoestima en els infants, però si que es refereix a com mantenir-la, el valor de les opinions dels altres,....a mi m'ha fet pensar...i m'he quedat amb la frase: "Ningú no et dóna autoestima, te l'has de fer tu."

Bibliografia:

• Bermúdez, M.P.(2004). Déficit de autoestima. Evaluación, tratamiento  y prevención en la infancia y adolescencia. Madrid: Ediciones Pirámide.
• Carpena, A.( 2001). Educació socioemocional a Primària. Vic: Eumo Editorial.

Parlem de....La relació amb les famílies

La RELACIÓ, COMUNICACIÓ I LA COORDINACIÓ AMB LES FAMÍLIES és una de les funcions que ha de dur a terme la psicopedagoga de l'Espai.

Arrel de l'experiència comentada a l’entrada del dia 2 de desembre, crec que és important dedicar una nova entrada a la importància de la comunicació amb les famílies i l'establiment d'una relació de cooperació mútua a fi de caminar plegats cap a la consecució d'un objectiu compartit: l'educació i el desenvolupament dels infants.

Tal i com descriu Jensen, K., Josen, F. i Lera, M.J. (2007), a l'article "Familia y escuela" publicat al projecte Golden5 (veure article fent clic al següent enllaç: http://www.golden5.org/golden5/golden5/programa/es/5FamiliayEscuela.pdf)

"Les famílies, juntament amb el professorat (i en el nostre cas amb els educadors), han de crear expectatives comunes envers els nens i les nenes. 

Hem d'entendre que la família i l'escola tenen metes comunes: millorar el rendiment i l'èxit escolar.

Els pares i mares que tenen [...] nens i nenes que pateixen fracàs escolar, sovint tenen la sensació que el contacte amb l'escola és culpabilitzador.[...]. El professorat (o en el nostre cas els educadors),  ha de tenir estratègies per a construir relacions que dotin de poder als pares i a les mares i  tenir actituds i expectatives positives envers els pares. 

Per a l'alumnat és molt important veure que els adults del seu voltant col·laboren en una atmosfera positiva. Aquests models afavoriran la disminució del risc de fracàs escolar i els problemes fora de l'escola.  

A l'article també es destaquen els beneficis per als alumnes que suposa establir una relació d'igualtat entre els familiars propers i els educadors. 

L'efecte d'una relació d'igualtat afavorirà: 

-millora dels resultats  acadèmics

-autoestima

-salut psicològica

-motivació escolar 

-ajustament escolar

-consecució de les metes establertes (a llarg termini)

-satisfacció escolar de l'alumnat

 D'altra banda, tenint prenent un model ecològic de desenvolupament humà, tal i com descriu García, A. al document "Modelo ecológico/Modelo integral de intervención en atención Temprana." (disponible 

a

http://www.sld.cu/galerias/pdf/sitios/rehabilitacion-temprana/modelo_ecologico_y_modelo_integral_de_intervencion.pdf)

cal entendre l'evolució dels nens com a un procés de diferenciació progressiva de les activitats que aquest realitza, del seu rol i de les interaccions que manté amb l'ambient. Són  importants les interaccions i les transaccions que s'estableixen entre el nens i els elements de l'entorn, començant pels pares i els iguals. [...] no ens podem fixar únicament en el comportament del nen de forma aïllada, sinó sempre en relació amb l'ambient en el que es desenvolupa.

Dit d'una altra manera, en l'abordatge educatiu hem de tenir present no únicament l'infant, sinó també l'entorn i la qualitat de les relacions i els intercanvis que hi realitza. 

En la mateixa línia, i d'acord amb el que postula Bronfenbrenner als plantejaments de la perspectiva sistèmica, cal abordar la realitat de cadascun dels infants integrant de forma global els diferents subsistemes on es desenvolupa i en els que interacciona. 

Entenem que els sistemes on es desenvolupa l'individu són interdependents entre ells i s'hi influencien, de manera que la inestabilitat en un dels sistemes pot fer trontollar l'estabilitat de l'individu en un altre.

El grau d’incidència d’un sistema sobre l’altre dependrà dels elements que comparteixen i de la consistència del sistema de comunicació. 

Entenc que,  d’acord amb aquestes premisses, la qualitat de les comunicacions que existeixin entre agents i els sistemes serà determinant per al benestar i la coherència en el desenvolupament de l'individu. Per això destaco la importància que existeixi una bona comunicació-coordinació entre l'escola-la família- l'espai social,...

Igualment, opino que la intervenció que cal fer des de l'Espai haurà d’estar encaminada a dissenyar, implementar i fer el seguiment d’actuacions mesurant les repercussions que puguin tenir als altres sistemes, generant relacions d’interdependència positiva i establint xarxes de comunicació entre agents de diferents àmbits i/o sistemes (escola, família,...)

A partir d'aquí només em queda destacar que hem d'entendre el treball amb cadascun dels nens i nenes que assisteixen a l'Espai Social de forma global atenent i tenint present les seves famílies i els diferents professionals que intervenen i interactuen amb ells/es, així com el conjunt d'experiències que tenen els diversos àmbits de desenvolupament. 

Experiències del dijous 27 de novembre: Relació amb les famílies

Fa alguns dies, explicava el conflicte que vaig tenir amb el P.R. un nen amb un diagnòstic de TDAH que està al grup de "Fem els deures".  

Gràcies als consells de les meves tutores i a la informació que he cercat i recopilat sobre el tractament educatiu envers alumnes amb dificultats d'atenció sembla que he aconseguit reconduir la situació i el treball amb el P.R. i amb el grup en general es pot desenvolupar en un ambient més còmode i relaxat. 

Tot i això, la mare del P.R. no sembla estar gaire d'acord amb que el P.R. se li hagi canviat de grup (l'any anterior estava amb una de les meves tutores referents de l'Espai) i enguany estigui tutoritzat per mi. 

Al llarg de diferents sessions a l'hora de l'arribada i el comiat  ha anat dirigint-me missatges no gaire positius (o més ben dit, en un to no gaire encertat), que jo he anat gestionant, assimilant i que m'han afectat en major o menor mesura. Reconec que alguns d'aquests comentaris m'han fet sentir-me insegura i menyspreada. 

Alguns d'aquests comentaris són els següents: 

-¿Què pasa, que P. no acabó los deberes el otro día, que no hacéis nada aquí?

-Quiero que hagas esto, esto y esto con P., de acuerdo? y que lo acabe. 

- (arribant mitja hora tard a l'Espai) Hemos venido ahora porque a ver si puedes acabar algo.

-i d'altres actuacions que m'han fet sentir incòmode...per exemple: començar l'estona de "Fem els deures" i quedar-se mirant com gestiono el temps de treball amb els nens i nenes,...

Jo, com he fet després de cada sessió, he valorat com ha transcorregut la sessió de "Fem els deures" i els "Tallers creatius" i en tot moment he comunicat a les meves referents quins han estat els seus comentaris i com els he gestionat o quina resposta li he donat. 

Primerament, durant els primers dies que la mare sembla estar a disgust,  la meva tutora hem comentava que havia de ser molt pacient amb la mare perquè ho estava passant malament, ja que el diagnòstic del P.R. era molt recent i no sabia com calia tractar-lo,... jo em mostrava igualment respectuosa, oberta a donar-li un cop de mà i a oferir-li tot l'ajuda que fos necessària. 

Tant és així que se li va proposar a la mare fer una reunió, fora d'hores de feina (per tal de facilitar-li la seva conciliació amb l'horari laboral), per tal de donar-li recursos, pautes,...i maneres per a organitzar-se i tractar el seu fill. arribat el dia de la trobada, la mare no es va presentar ni va avisar. 

El següent dia d'assistència  a l'Espai, se li va demanar perquè no havia assistit a la cita, i no va donar una justificació prou convincent per a la seva absència i a més, es va dirigir a nosaltres amb  un cert to de superioritat. 

Amb les meves tutores vam valorar la situació global, des dels primers contactes a l'Espai fins als darrers esdeveniments, i vam establir una sèrie de pautes d'actuació per a evitar que s'excedeixi a l'hora de posar les seves pròpies condicions (convidar-la a abandonar l'Espai a fi de no distreure l'estona de treball del seu fill, ser puntual a l'hora de portar-lo i recollir-lo,...).

El darrer dijous 27 de novembre, la mare em va fer un comentari referent a com estaven disposats els nens i nenes a les taules de treball. em va comentar que " A P. i a C. no los pusiera juntos, porque el C.S no era una buena influencia para su hijo y lo distraía". (Aquests dos nens no estaven mai treballant un al costat de l'altre, tot i que els comentaris entre ells eren inevitables perquè passen tot el dia junts a l'escola.) 

Jo, molt conscient del que havíem acordat i mantenint-me molt ferma, li vaig comentar que tindria present les seves recomanacions però que la persona que gestionava aquell espai de treball d'aquells alumnes era jo i que aplicaria, si creia convenients els canvis que considerés oportuns.

La mare encara va respondre: "si, però no los pongas juntos"; i va marxar.  La meva tutora em va mirar i em va fer un gest com dient-me...ben fet!

Experiències del dijous 20 de novembre : Autoestima i aprenentatge.

Dijous passat, a l'estona de "Fem els deures" i com és força habitual, els vaig demanar als nens i nenes si tenien alguna novetat sobre alguna nota dels controls. 

La R.N. molt contenta em va ensenyar una molt bona qualificació a l'àrea de matemàtiques (assignatura vers la qual presenta força dificultats). La vaig felicitar i la vaig reforçar amb tota mena de missatges positius. 

A més, també els vaig demanar si tenien alguna nota dolenta, també volia que me l'ensenyessin, perquè així jo també sabria què és el que caldria reforçar i on caldria insistir. La mateixa nena, R.N.  em va dir, trista que li havia costat el control d'anglès. Vaig aprofitar la situació per fer-li creure que ella podia treballar tal i com ho havia fet amb les matemàtiques. Li va canviar la cara. 

En aquell mateix moment el P.R. va intervenir i va dir que gràcies a l'espai i a que la Clara l'ajudava havia tret una bona nota al control de medi que havíem estat preparant. 

Aquesta situació em va recordar la importància del reforçament positiu i de reforçar l'autoestima del infants que presenten dificultats d'aprenentatge.

El infants que assisteixen a l'Espai, sovint estan poc estimulats, i presenten una baixa autoestima.
El baix rendiment acadèmic que presenten sovint els fa sentir-se malament perquè sovint no poden donar resposta a les  expectatives que els demana l'entorn: la família, els mestres,...per això crec que és molt important ensenyar i educar, tenint sempre present la necessitat d'enfortir l'autoconcepte d'aquests alumnes i incidint en la positivitat dels missatges que reben en altres contextos educatius, diferents des de l'escola,  com és el cas de l'Espai Social. 

Algunes referències i informacions sobre la relació entre autoestima i aprenentatge:

http://blog.jel-aprendizaje.com/la-autoestima-y-problemas-de-aprendizaje/